Transformació d'un habitatge antic, llarg, estret i triturada per múltiples espais, en un interior lluminós, ampli i còmode amb continuïtat visual.

Aquest pis, situat en un edifici de mitjans del segle XIX del barri barceloní de Gràcia, és llarg (gairebé 24 m) i estret en algunes zones, on amb prou feines arriba a tres metres i mig. L'antic habitatge tenia nombroses estances, però només un dormitori, la cuina i el menjador donaven a l'exterior. La resta: el bany, quatre dormitoris i un rebedor ho feien a patis interiors o a la mateixa escala, sent estances relativament fosques. L'arquitecta, Mar Marcos va decidir intervenir. Va prioritzar la recerca de sensació d'amplitud i funcionalitat mitjançant una continuïtat visual. Era importantíssim portar la llum natural al màxim de les seves possibilitats, i l'economia va decidir cadascuna de les solucions. L'accés es realitza pel centre de l'habitatge, un llarg passadís organitza els usos.

A la façana principal (la del carrer) es troba l'habitació principal amb un petit bany, es tracta d'una estança àmplia que permet crear zones diferents en un mateix espai: zona de dormir, estudi i vestidor.

A la façana posterior (que es bolca sobre el pati d'illa lluminós i ampli) es troba el saló amb relació directa al menjador i aquest a la cuina, separats per una paret de càrrega. Formen un únic espai i es diferencien els usos pel paviment i el sostre (bigues vistes a la sala). La cuina se separa del menjador per mitjà d'un volum folrat de “porcellànic” que conté la pica, recollit per una llinda de fusta que penja d'uns tensors del sostre i que conté il·luminació càlida de la mateixa (en un futur es podria separar del menjador mitjançant panells de cristall).

Pel camí entre el rebedor i la zona de dia queden dos dormitoris relacionats entre si pel bany, que permet una doble circulació a través d'un volum de fusta, el qual conté el lavabo. Tot això ajuda a l'aparició de noves visuals, sense perdre la intimitat dels mateixos espais, els quals han de ser versàtils.

El passadís li dóna sensació d'amplitud a tot l'habitatge, la decisió de partir-lo mitjançant el volum de fusta no el fa angost ni monòton. Per a això, és crucial el fet que el sostre del passadís sigui continu i el volum del lavabo s'entengui com una caixa solta.

La continuïtat entre l'ampli passadís (1,20 m) i el menjador s'aconsegueix mantenint l'altura del sostre i amb una llarga repisa de “pladur” que amaga fluorescents per il·luminar de manera contínua i indirecta tot l'habitatge.

La reforma conserva característiques de l'habitatge antic: finestres, portes interiors, sòl hidràulic amb mosaic, bigues metàl·liques i entrebigat amb volta catalana -descobertes en enderrocar el fals sostre antic...

Existeix un diàleg entre el vell i el nou: es mantenen les portes batents antigues, en canvi les noves són corredisses i apareixen al voltant del volum folrat de fusta.

Es va optar per respectar el sòl hidràulic original, el qual, en ser de color clar ajuda a donar lluminositat a tot l'habitatge. La tonalitat del seu mosaic va determinar el color de l'estuc i les rajoles “porcellàniques” per a banys i cuina.

Per aconseguir la sensació de calidesa es van col·locar estores de parquet incrustades al sòl hidràulic a les zones d'estar i el dormitori principal, la mateixa fusta es va utilitzar per folrar la caixa del lavabo. El fet d'utilitzar una mateixa fusta, “jatoba”, dóna continuïtat i unitat al projecte.

L'antic i el modern dóna harmonia a l'habitatge, com en el cas del saló, on es va optar per realitzar una finestra d'acer corten perquè no competís amb l'espectacularitat del finestral original.

Una de les habitacions interiors és l'estudi i està separat del menjador per una estanteria calada, aquesta té un gruix de 55cm permetent col·locar llibres des del menjador o des del mateix estudi. A través d'aquesta estanteria de “dm” lacat blanc aconseguim il·luminar amb llum natural l'estudi i al seu torn visuals que amplien la zona del menjador.

En el conjunt de la casa, la doble circulació del bany i l'estanteria calada de la biblioteca amplien el camp visual de les habitacions, permeten jocs lluminosos i potencien la sensació d'unitat a l'habitatge. Mitjançant les portes corredisses controlem la llum i la privacitat de les habitacions.

L'habitatge presenta dos tipus d'il·luminació, una més freda mitjançant la línia contínua de fluorescents i una altra més càlida amb il·luminació indirecta col·locada damunt de la caixa de fusta, a la llinda de la cuina o al calaix de “pladur” del saló situat sobre el sofà, el qual conté el tub d'extracció dels fums de la cuina.

Les parets, els sostres, els marcs de les finestres, els mobles i les portes són de color blanc mat. Aquest to i la supressió de barreres faciliten la difusió de la llum i eliminen la sensació d'espai tancat i fosc anterior a la intervenció.